Un autèntic tresor marí que porta a la taula l’essència del Mediterrani.
L'Orada, forma part de la família dels espàrids i és altament valorada a les cuines de tot el Mediterrani per la seva carn fina i gust delicat. Habita principalment en aigües poc profundes, sobre fons arenosos o rocosos, però durant la temporada de reproducció pot desplaçar-se fins a profunditats de fins a 150 metres.
L'Orada s'alimenta de crustacis, mol·luscs, peixets i invertebrats com cucs. Ocasionament, també pot consumir algues i vegetació submarina, adaptant-se a la disponibilitat de recursos en el seu hàbitat. Aquesta dieta rica i variada contribueix a la seva carn saborosa i nutritiva.
Característiques
Aspecte físic:
Pell brillant de tons platejats amb escames fines.
Forma allargada i hidrodinàmica que li permet ser un excel·lent nedador.
Cap i mandíbules:
Cap prominent.
Mandíbules robustes, adaptades a una dieta carnívora, composta per petits peixos, crustacis i mol·luscs.
Aletes:
Aletes llargues i potents, que li proporcionen estabilitat i agilitat.
Hàbitat:
Aigües costaneres, des de zones rocoses fins a fons sorrencs i estuaris.
Mida i pes:
Exemplars salvatges poden assolir entre 40 i 100 cm de longitud.
Pes que oscil·la entre 1 i 10 kg en les espècies més grans.
Tipus
Dorada de Japó (Chrysophrys major): També coneguda com pargo roig, predominant al Pacífic nord-occidental.
Dorada Australiana (Chrysophrys auratus): Prolífica a les aigües dels oceans Índic i Pacífic, especialment al voltant de Nova Zelanda.
Sarpa salpa: Coneguda com a Zarpa, es comercialitza en algunes regions com a Orada, però es reconeix fàcilment per les seves bandes longitudinals grogues.
Curiositats
Les dorades són peixos hermafrodites proandrics; comencen la seva vida com a mascles i generalment canvien a femelles a l'arribar a la maduresa, un fenomen influenciat tant per l'edat com pel seu entorn i condició física.
El seu cultiu data de l'època romana, i avui dia es mantenen en vivers a través de tota la regió mediterrània per garantir el seu subministrament durant tot l'any.
És un peix predominantment diürn, que mostra major activitat en dies assolellats.
My Heading 3
Lorem ipsum dolor sit amet, eam et reque justo quidam, te est audire persius. Duis meis quas vim ex, ius no oblique phaedrum pertinacia.
Maneres de cuinar
Al Forn: Tempereu amb herbes i llimona, i rostiu a 180°C durant 20-25 minuts per una pell cruixent.
A la Brasa: Marineu en oli i herbes, després grilleu sobre brases mitjanes per un sabor fumat.
En Papillota: Cuineu amb verdures i vi blanc en paper de forn a 200°C durant 15-20 minuts per un plat suculent.
A la Sal: Cobriu amb sal gruixuda i fornegeu a 220°C durant 25-30 minuts per segellar els sucs.
