Informació general
Habita en fons de sorra i roca, aprofitant esquerdes i coves. Són animals solitaris, agressius i d'hàbits nocturns. És un dels mariscs més tradicionals i apreciats. S'alimenta de sèpies, pops, calamars, peixos petits i mol·luscs.
Característiques
Posseeix cinc parells de potes, quatre de les quals estan situades en el tòrax. El primer parell de potes acaba en dues grans pinces. Té dues grans antenes i unes altres quatre molt més curtes. És de cos robust i allargat. El tronc és llis. L'abdomen té set anells i la cua té forma de ventall. Presenta coloracions verdes, marrons, negres i blaves. La carn és blanca, consistent, saborosa i en el tòrax guarda una part cremosa anomenada coral. La femella es caracteritza per tenir unes petites potes atrofiades, situades després de l'últim parell de potes. Poden arribar a viure fins a 50 anys. S'ha arribat a capturar exemplars de 75 cm, i més de 4 kg de pes.
Curiositats
Existeix un fòssil de llamàntol canadenc d'entre 146-65 milions d'anys. Prova que els canvis evolutius en aquesta espècie són nuls, ja que les característiques són idèntiques en comparació amb les actuals. Les femelles ponen molts milers d'ous, el seu creixement és lent i igual que altres crustacis, es realitza amb mudes regulars de closca, que disminueixen en freqüència segons es va fent adult. Pot ser caníbal, i aquesta és una de les raons per les quals se'ls lliguen les pinces en els vivers. Molt sovint el congre, comparteix cova amb el llamàntol, ja que fan bona societat, sent dependents l'un de l'altre. Igual que la gambeta. El pop s'alimenta de llamàntol, però, el congrio s'alimenta de pop.
Les dues pinces principals no compleixen la mateixa funció: mentre que la més grossa (normalment l'esquerra) és utilitzada per triturar, la dreta, més fina, és una precisa eina per tallar. La primera sembla resultar-li de major importància. L'elevat pes de la closca li impedeix nadar, però, en canvi, els hi és útil per resistir els embats de les onades en les costes arenoses, on passen el temps sota pedres; durant la nit surten del seu amagatall i recorren el fons marí caçat aliment. "Tijeritas" és el llamàntol més gran d'Espanya, pesa més de 9,5 kg i es calcula que té més de 15 anys. S'han realitzat experiències de cultiu, però no s'han consolidat.