Informació general
El bacallà és un peix blanc que viu a l'aigua salada als freds mars del nord, entre 4 i 6 graus de temperatura. És un depredador voraç que s'alimenta de zooplàncton, cucs, musclos, crustacis i peixos com arengs i anguiles. Es troba en fons marins enfangats, sorrencs o de graveta.
Característiques
El seu color pot ser vermellós, verdós o gris clar. Els joves tenen unes taques sobre el dors i els laterals. Té tres aletes dorsals, dos anals i una cua no bifurcada. Les seves escates són molt petites. El cap i la boca són grans mentre que els seus ulls són petits. La mandíbula superior és prominent, amb dents petites i fortes. El cos és esvelt, amb l'arrel de la cua molt prima. Pot habitar a profunditats de 1.200 metres.
Tipus
Abadejo o serreta (pollachius pollachius). Espècies de gran importància comercial, que es diferencia d'altres gàdids com el bacallà per l'absència de barballó mentonià. Pot arribar als 10 kg. Carbonero o fogonero (pollachius virens). És semblant a l'abadejo, encara que amb la línia lateral més recta, la mandíbula menys desenvolupada, i l'aleta caudal enforquillada. Maruca o llengua de bacallà (Molva molva). La seva forma recorda al congre. Té cert interès esportiu, sent una captura més pròpia en professionals, que la capturen amb palangres de fons i xarxes.
Locha blanca (Urophycis tenius). Es troba en l'oceà atlàntic nord-oest, des de Califòrnia del nord fins a terranova, a profunditats d'uns 1.000 metres. Arriba fins a 1,2 metres. Englefino, anon o liba (melanogrammus aeglefinus). És semblant al bacallà. Habita els 30 i 150 metres, tot i que pot arribar als 300 metres de profunditat. Els exemplars més joves prefereixen les aigües superficials, i els més vells les aigües profundes. La temperatura de l'aigua acostuma a estar entre 2 i 10 graus. Habita en les dues costes de l'atlàntic. Polonesa austral (micromesistius australis). Habita en l'atlàntic occidental i pacífic oriental, en les costes d'Amèrica del sud. La temperatura de l'aigua acostuma a estar entre 3 i 7 graus, i estan a profunditats entre 50 i 900 metres. El seu cos mesura entre 30 i 90 cm, i el seu pes màxim és de 850 grams.
Curiositats
El bacallà és apreciat per la carn i l'oli del fetge. Hi ha molta informació a Internet sobre les propietats beneficioses per a la salut d'aquest oli. El bacallà sec va permetre durant segles a nombroses poblacions continentals europees disposar de reserves proteíniques. De fet, molts dels viatges dels navegants ibèrics no haurien estat possibles sense comptar amb aquest producte. Els ous d'algunes espècies contenen una gota d'oli que els fa surar. Pot assolir 100 Kg de pes. És apreciat en molts països, com a exemple curiós a Jamaica és el plat típic. Hi ha teories que sustenten que el Bacallà hiberna. El Bacallà és capaç de pondre 7 milions d'ous, molt més que altres peixos, per exemple, l'Arengada només en pon 50.000. Tot i tants ous, només uns quants sobreviuen, perquè molts animals s'alimenten d'aquests ous. Pot viure fins a 20 anys.
