A partir de la tradició del cultiu d''ostres en vivers, els gallecs ja intentaven el cultiu dels musclos al segle XIX.

El 1945 ja surava la primera batea a la Ria d''Arousa. Des d''aquella primera, de seguida van venir millores i expansió per tota la costa gallega.

La importància econòmica d''aquest cultiu del musclo ha acabat duent les autoritats a impulsar la primera DOP Europea per a un producte del mar que, des del 2007 continua essent única a Espanya.
El Consell Regulador d''aquesta DOP aconsella:

Quan compreu els musclos gallecs frescos, traieu-los de l''envàs i renteu-los. Amb un raig d''aigua freda serà suficient, perquè el musclo arriba al mercat amb les condicions higiènico-sanitàries exigibles. Com es el renteu, mes perdrà el seu característic sabor a mar.

Es possible que trobeu algunes adherències dures a les cloves, però no cal que les elimineu: formen part de l''hàbitat natural del musclo i en la cocció potenciaran el gust a mar.

Un cop rentats, els musclos s''han de conservar en un lloc fresc, si pot ser en refrigeració, fins el moment de la seva preparació. Segons la presentació culinària i a elecció del consumidor, es pot extreure el biso (filaments que segrega el mol·lusc de forma natural per adherir-se al substrat).