Información general
El lluç també conegut com a lluç europeu. És un peix blanc d'aigua salada. Tot i que pot trobar-se a profunditats d'entre 50 i 500 metres habita normalment en una profunditat mitjana de 200 metres, a l'hivern estan a més profunditat i a l'estiu és quan més s'acosten a la costa. Viuen en una temperatura al voltant dels 5°C. Es una espècie predadora que menja peixos més petits.
Caracteristicas
El lluç té el cos allargat, tou i comprimit lateralment. Té el cap aixafat. Els ulls son grans i enfonsats. La boca té dues files de dents en la mandíbula inferior i una final en la superior, l’interior es de color negre. És d’un color ennegrit en la part superior, gris en els costats i platejat per la part del ventre. És de cos fusiforme, amb el cap curt i de forma cònica. Les aletes pectorals son curtes i amples i de amb 12-14 espines. Presenta dues aletes dorsals, la primera amb 9-12 espines i la segona amb 34-40 espines. L'aleta pèlvica presenta 34-40 espines mes trobes. L'aleta caudal es triangular Les escames no son excessivament grans. Pot tenir un pes de fins a 10 kg i fins a 130 cm.
Tipos
Lluç Rosat, genypterus blacodes. És peix blanc i d'aigua salada. Habita en els fons rocosos d'aigües bastant profundes, on és difícil de pescar amb xarxes. Habita al con sud Amèrica, africà i nova Zelanda. Lluç argentí, merluccius hubbsi. Té el cap de color gris clar, els laterals amb tons daurats en el llom i el ventre el té blanc. Té el cap curt i cònic. Les femelles, són més grans que els mascles, poden superar els 90 cm de longitud. Lluç Xilè o austral, merluccius australis. Es pesca intensament des del nord de Perú fins el sud de xilè. Te el cos allargat, fusiforme, el cap aixafat i les orbites grans. El color del seu cos es gris platejat, les dorsals les te mes fosques i amb tonalitats platejades i blanques al ventre. Posseeix dues aletes dorsals i la aleta pectoral llarga, s’estén més enllà del inici de l’aleta anal. En el mercat es presenta fresca i sense cap, aquesta forma de presentació la distingeix d’altres lluços.
Lluç del Senegal, merluccius senegalensis. També anomenat lluç negre. Procedeix de les costes africanes. El color negre o molt fosc del llom i els laterals el fan inconfusible amb la resta de lluços. Si a aquestes característiques li sumem la seva petita mida, ja que no acostuma a superar els 2 kg de pes. Lluç de benguela, merluccius polli. És molt semblant al lluç negre del Senegal. Lluç del cabo, merluccius capensis. Procedeix de les aigües de Sudàfrica i Namíbia, te el llom platejat amb tonalitats marrons, el ventre es de color clar i te les escames molt grans si es compara amb la resta de lluços. Acostumes a ser grans, mes de 2 kg. Lluç d’alçada del cabo, merluccius paradouxus. Aquesta espècie es molt semblant al lluç del cabo.
Lluç americà, merluccius bilinearis. També anomenat lluç platejat o de Boston. Pel color platejat del llom es podria confondre amb el lluç argenti, però la seva mida de comercialització al mercat la diferencien, ja que es presenta en mides petites i sencera. Es també coneguda com a “pijota”. Lluç de cua neozelandesa, macruronus novazelandiae. També anomenada cua de rata blava. Pertany a la mateixa família que el lluç, però no es del genera merluccius. Procedeixen de nova Zelanda. Lluç de cua patagónica, macruronus magellanicus. Pertany a la mateixa família que el lluç però no es del gènere merluccius. Procedeixen de Sud-Amèrica.
Curiosidades
Existeixen un gran nombre d’espècies, però el lluç europeu comú es la que posseeix la carn més exquisida. En les aigües franceses i britàniques a l’edat de 4 anys arriben a uns 33 cm de longitud, però en el mediterrani el creixement es sensiblement menor. Es una espècie amb hàbits de canibalisme, ja que poden alimentar-se inclús d’exemplars de menor mida de la seva mateixa espècie.