LA SARDINA

Un petit gran tresor del mar enllaunat en salut i sabor.

(Sardina pilchardus). És un peix blau i d'aigua salada. Viu en aigües des dels 12 als 24 graus. La sardina pertany a la família dels clupeids, ordre dels clupeïformes, un dels grups de peixos pelàgics més abundants i distribuïts per tot el món, la seva pesca és molt important des del punt de vista econòmic i alimentari.

comprar sardina

Informació general

Viu en grans bancs d’entre 15 a 50 m de fondària. Habita tant en el litoral com en la costa. És l’aliment de molts depredadors. S'alimenta de plàncton, peixos petits, crustacis i ous d'altres espècies. És una espècie la qual la seva pesca està molt regulada per la Unió Europea. La seva carn té un excel·lent gust encara que és de mala conservació.

Característiques

El cos és allargat, no molt comprimit. L'aleta dorsal s'origina més a prop del cap que de la base caudal. El dors és de color verd marronós i al llarg dels flancs presenta una banda blava. El ventre és blanc platejat. Les aletes són incolores, excepte la dorsal, que està una mica enfosquida. Els ulls tenen una parpella adiposa ben desenvolupada.

Tipus

Sardina Sud-americana o Xilena (Sardinops sagax). És coneguda a sud-americà com sardina Espanyola. Es troba en enormes quantitats en les grans corrents del pacífic.
Arengades de l'Atlàntic (Clupea harengus). De color blavós, Ennegrit en el dors, que es va aclarint pels laterals fins a arribar a un to platejat en el ventre.
Alatxa (Sardinella aurita). També anomenada sardina de llei o orellera. Habita en el mar Mediterrani.
Espadí (Sprattus Sprattus). En la zona nord d'Europa. Blavós o verdós i amb el ventre platejat.
Sábalo (Alosa Alosa). Habita en l'atlàntic i en el Mediterrani, el més característic d'aquesta espècie són les dues escames allargades situades en la basa de l'aleta caudal. Viu a prop de la desembocadura dels rius, alimentant-se de petits animals, crustacis, plàncton, peixos petits. Remunta els rius per desovar.

Curiositats

L'origen de "L'enterro de la sardina". Hi ha algunes teories: En el segle XVII, el rei Carlos III va voler celebrar el final de carnestoltes amb sardines, però va ser un dia molt calorós, i les sardines es van descompondre. Per allunyar l'olor que desprenien va manar enterrar-les. L'altra teoria és: En l'antiguitat, es menjava de vigília tota la Quaresma, i el primer dia d'aquest san període s'enterrava un canal de porc (anomenat sardina entre els entesos en aquesta espècie de bestiar), així donant mort o acomiadant-se de la carn.
El nom de la Sardina té origen en la "costes de la Sardina" en la Cerdanya on eren molt abundants.
Les Sardines i altres peixos petits tenen la capacitat de formar bancs de peixos que es mouen a l'uníson. Aquesta és una defensa entre depredadors de major mida, que en veure la formació no s'atreveixen a atacar-lo.