EL LLUÇ

Característiques

• Aspecte Físic: El lluç presenta un cos llarg i comprimit, cobert amb escales petites, i una coloració que varia del gris al blauós a la part superior, amb flancs més clars i un ventre blanc. 

• Cap i Mandíbules: El cap és gran amb una boca prominent, equipada amb dents agudes per capturar peixos més petits i invertebrats. 

• Aletes: Posseeix aletes dorsals dobles que li proporcionen estabilitat durant la natació. 

• Hàbitat: Viu en fons marins de sorra o fang, des de zones costaneres fins a profunditats notables. 

• Mida i Pes: Els exemplars adults típicament mesuren entre 80 i 130 cm de longitud i pesen entre 2 i 10 kg, depenent de l'espècie i l'ambient. 

Algunes espècies de Lluç

Lluç Europeu (Merluccius merluccius): 

• Aquesta espècie és comuna a les aigües de l'Atlàntic nord-est i el mar Mediterrani. 

• Presenta un cos allargat i platejat, amb una carn blanca i textura suau que la fa ideal per a múltiples preparacions culinàries. 

• És apreciat per la seva versatilitat en la cuina, sent popular en plats com arrebossat, a la planxa, o en guisats tradicionals. 

Lluç del Pacífic (Merluccius productus): 

• Habita les aigües fredes del nord-oest del Pacífic, especialment des de l'Alaska fins a Califòrnia. 

• Aquest lluç té una carn més ferma i un sabor més ric comparat amb el lluç europeu, amb un color més fosc de la carn. 

• Sovint utilitzat en receptes que requereixen un temps de cocció més llarg, com estofats o brous espessos. 

Lluç Argentí (Merluccius bilinearis): 

• Predominant a les aigües de l'Atlàntic nord-occidental, especialment des de Nova Escòcia fins a Carolina del Nord. 

• Distingit per un cos llarg i esvelt amb una línia platejada distintiva al llarg dels flancs. 

• Aquest lluç és excel·lent per a fregits i plats a la brasa, on la seva textura i el sabor es mantenen bé sota altes temperatures. 

Lluç Xilè (Merluccius gayi): 

• Comú en les aigües del Pacífic sud-occidental, especialment al voltant de Xile. 

• Té una carn blanca i delicada, amb una textura fina que el fa preferit per a plats més refinats. 

• Popular en la cuina xilena, sovint preparat a la planxa o utilitzat en ceviches, on el sabor suau del peix es pot apreciar plenament. 

Lluç del Cabo (Merluccius capensis): 

• Trobat principalment en les aigües temperades de l'Atlàntic sud, al voltant de Sud-àfrica. 

• Aquest lluç presenta una carn particularment blanca i esponjosa, ideal per a una varietat de mètodes de cocció. 

• Freqüentment cuinat al vapor o en plats lleugers, com ensalades i plats de marisc, on el seu sabor suau i refinat pot ser el protagonista. 

Curiositats

• Comportament: El lluç és principalment nocturn, caçant de nit. 
  

• Cicle Vital: Es pot reproduir diverses vegades al llarg de la seva vida, amb les femelles produint milers d'ous. 

• Dieta: S'alimenta de peixos petits, invertebrats i, ocasionalment, de membres més joves de la seva pròpia espècie. 

Formes de cuinar

• Al vapor o bullit: Suau i humit, ideal per a dietes lleugeres. 

• A la planxa o a la brasa: Per un acabat més gustós i lleugerament torrat. 

• En guisats o cassoles: Com en la clàssica "merluza en salsa verde". 

• Fregit: Especialment en filets o a la romana