El BACALLÀ

La puresa del mar en cada peça de bacallà.

El bacallà és un peix blanc reconegut per la seva carn suau, baixa en greixos i de gran versatilitat a la cuina. Present en moltes cultures gastronòmiques, destaca per la seva capacitat d'adaptació a diferents tècniques culinàries i la seva riquesa en proteïnes d'alt valor biològic. És especialment apreciat en la cuina ibèrica, escandinava i portuguesa, tant fresc com en la seva versió curada amb sal.

VULL COMPRAR BACALLÀ!

!QUIERO COMPRAR BACALAO!

Informació General

El bacallà habita principalment en aigües fredes del nord de l'Atlàntic i del mar del Nord. Prefereix fons sorrencs i pot viure fins als 1.200 metres de profunditat. Aquesta espècie destaca per la seva longevitat, arribant als 20 anys de vida, i per la seva extraordinària capacitat reproductiva, ja que una sola femella pot pondre fins a 7 milions d'ous per temporada.

Històricament, el bacallà ha estat un aliment bàsic en moltes civilitzacions, ja que la seva carn es conserva molt bé en sal o assecada, permetent la seva distribució a llargues distàncies.

Característiques

Aspecte físic: Cos allargat i fusiforme, amb una pell de coloració variable (des de gris clar fins a tons verdosos o vermellosos).
Cap i boca: Boca gran amb una mandíbula inferior prominent i una barballa mentoniana característica.
Aletes: Disposa de tres aletes dorsals i dues aletes anals, fet que el diferencia d’altres espècies similars.
Hàbitat: Aigües fredes del nord de l’Atlàntic i el mar del Nord.
Mida i pes: Pot arribar als 100 kg de pes i 1,5 metres de longitud, tot i que la majoria d’exemplars comercials tenen entre 50 i 90 cm.

Algunes espècies de Bacallà

Bacallà Atlàntic (Gadus morhua)
És l’espècie més coneguda i apreciada gastronòmicament, especialment al nord d’Europa i la península Ibèrica. La seva carn és de textura suau i sabor equilibrat.
Bacallà del Pacífic (Gadus macrocephalus)
Similar a l’atlàntic però amb un creixement més lent i una carn lleugerament més ferma. Es troba a les aigües del Pacífic nord, des del Japó fins a l’Alaska.
Bacallà de Groenlàndia (Gadus ogac)
Una espècie menor, amb una carn més compacta i un sabor més intens. Es captura en aigües polars de l’Atlàntic nord.
Abadejo (Pollachius pollachius)
Tot i no ser estrictament un bacallà, sovint se’l comercialitza com a tal. Té una textura més fibrosa i es diferencia per no tenir barballa mentoniana.
Carboner (Pollachius virens)
De coloració més fosca i amb un gust lleugerament més intens que el bacallà comú. És molt apreciat a Escandinàvia.

Curiositats

Gran reproductor: Una femella pot pondre fins a 7 milions d’ous, tot i que només un percentatge molt petit sobreviu fins a l'edat adulta.
Un aliment històric: Ha estat fonamental en l’alimentació de moltes cultures, ja que la seva versió assecada o salada permetia conservar-lo durant mesos.
Té depredadors naturals: És una presa habitual per a taurons i foques.
Els vikings en depenien: El bacallà sec era un aliment essencial per als navegants nòrdics, proporcionant una font de proteïna duradora durant les travessies marítimes.

Maneres de cuinar

A la planxa: Manté la seva textura suau i destaca pel seu sabor natural.
Al forn: Permet cuinar-lo amb verdures, patates o salses, potenciant-ne les propietats.
Guisat: És la base de plats tradicionals com el bacallà a la llauna, bacallà al pil-pil oacallà a la portuguesa.
Salat i dessalat: La seva versió curada és molt apreciada en la gastronomia ibèrica i escandinava.
En brandada o croquetes: Perfecte per a preparacions cremoses i tapes sofisticades.